Reflexions de l’ultima tarda de platja…

Coses que no cal dur a Kenia per que te les venen estant a dins d’un matatu*:

(*matatu: furgoneta habilitada com a minibus que pots trobar a qualsevol punt de Kenia disposada a portar-te a qualsevol altre punt amb germanor amb les altres 20 persones que l’atapeeixen a mes de sacs del que sigui, gallines vives, moltes maletes i qualsevol mercaderia lligada al sostre sense que una vaca sigui necessaria, com per exemple les nostres estimades bicis)

• Mitjons gruixuts (te’ls ofereixen estant a 30 graus).
• Candaus de pam i mig.
• Una coberteria sencera (l’hauriem comprat pero ja no hi cabia res mes a dins el matatu, o la coberteria o nosaltres…)
• Rolex d’imitacio
• Ganivetes d’afeitar (tan peludes els hi semblem???)
• Respalls pel cabell amb mirallet incorporat i motius florals.
• Carregadors de mobil de tot tipus i marca.
• Posters del cos huma (edicio bilingue: Kiswuahili i angles).
• Dvds de Titanic i Boliwood.

A part, per suposat, del que es mes apropiat i comu: refrescos, galetes, panotxes de blat de moro i tota mena de coses per picar i beure).

Apretades i contentes dins un matatu

Coses que et poden passar si viatges per Kenia:

• Que paris a un poble (Ramisi per exemple) a refugiar-te del diluvi universal sota el porxo de l’escola i et treguin un pupitre per contemplar l’aiguat.
  

  L'Aina no ha fet el deures...

• Que t’hagis d’esperar a les 18h per ocupar l’habitacio de la Guest House per que l’escala que hi arriba s’ha d’acabar de construir.

Tot esperant que s'assequi...

• Que vagis a un restaurant i et facis il.lusions amb la gran varietat de la carta. Al final sempre acabes menjant el mateix: patates fregites, ous ferrats*, chapatis, carn estofada (vedella vella) i arros.

 

*Ous  ferrats: quan en demanes et porten una truita a la francesa. Si demanem truita ens portaran ous ferrats? Calculem que amb els 80 ous menjats entre les 4 no hem trobat mes de 4 rovells. Les gallines de Kenia no saben fer rovells!!!!

El suposat ou ferrat (tot i que a la carta sembla que saben com son els ous ferrats)

TANCAT PER VACANCES

Ji, ji, ji…

Anna amb cocotero

Elsa amb cocotero

Aina amb cocotero

Berta amb cocotero (Berta: et trobem a faltar!!!!!)

Gairebe turisme de pulsereta (falta un mojito...)

No es un wallpaper de Windows!!!

Anna, Elsa i Aina (i Berta en esperit)

La Berta ha marxat…

Doncs aquest moment havia d’arribar, ja fa 5 mesos que ho sabiem. El dia 23 la Berta agafava l’avio cap a casa. Es veu que uns americans l’esperaven al Cotiella…

Us deixem una foto que recorda el moment del comiat.

Moments abans del comiat

La Berta va marxar quan estavem als peus del Mount Kenia. Tot i que ens feia molta il.lusio veure’l us hem de dir que:

ens l’imatxinavem mes gran!

i amb carretes mes agradables per ciclar. Aixi que veient que no era molt agradable pedalar entre cotxes i tenint el mount kenia massa lluny (la carretera passa a 30 km de la base), vam decidir anar cap a la platja.

Elsa, Aina i Anna (i Berta en esperit)

Pel Carib keniata!!!

Tornem a pedalar! Hem recorregut una petita part de la zona sud del llac Victoria durant 3 dies. El canvi ha estat espectacular, tota aquesta zona es molt verda i fertil, plena de camps de cultiu i granges. Evidentment, el verd no surt de la paleta de colors del Photoshop, es a dir, als migdies es formen uns nuvols en forma de bolet impressionants! i per poc que no ens enganxa una tempesta tropical amb mini tornados i tot. Pels de la zona era normal i tant tranquils, pero nosaltres vam correr a refugiar-nos!

El Llac Victoria des de Homa Bay

De cami a Kendu Bay

Passada la tempesta vam acampar al jardi d’una familia molt simpatica. El pare de familia (de vint i pocs anys) es va encarregar de que no ens molestes ningu excesivament i que estiguessim perfectes. No cal que es preocupi que, tal i com ens va dir, quan tornem al nostre pais parlarem molt be de la gent de kenia.

Per molt que aquest noi ens cuides no va poder evitar que fessim experiments amb el fogonet. I ja se sap, qui juga amb foc …   es crema!

 

I tornem a canviar de zona. Aquest cop pero, ens costa 2 dies de viatge en matatu i autobus, no per que estigues molt lluny, sino per que resulta que hi havien molts controls policials. Com que els vehicles no passen les normes de seguretat  ja es preocupen d’anar per les carreteres secundaries! ara be, no se n’amaguen i tho expliquen abans amb tota la tranquilat . Mare meva! van ser 6 hores sobre una muntanya russa i les bicis anar donant cops (per sort han arribat senceres).
Per fi, ja hem arribat al peu del Mount Kenia i dema tornem a agafar les bicis per pedalar uns dies mes entre muntanyes abans de baixar a la platja. I abans de despedir a la Berta!! dema sera el seu ultim dia pedalant ja que el 23 torna a caseta, oooooh! aixo ja s’acaba!
Per despedir-la avui farem un parxis (Ari aixo s’esta convertint amb la teva buti, o juguem o l’aina no callara!). El mes normal seria anar a fer un bon sopar de despedida, pero tenint en compte que portem 5 dies menjant sense parar perque potser l’endema no dinem, se’ns ha acabat la gana! (mentida, pero avui nomes soparem fruiteta o explotarem). Estem en terra de pinyes i son bonissimes!

Abrasssades!

Anna, Aina, Elsa i Berta

En terra Masaai

Lultim dia us vam deixar a Narok. Continuant per la carretera que no para de pujar i baixar, ens plantem en terra Massai. El cap duna tribu ens va oferir el seu “jardi” per passar-hi la nit. Un dels homes ens ensenyar a fer foc a partir duna brasa, i les nenes del poblat van cantar i ballar fins que vam decidir anar a dormir. Quina energia!

La Berta creant expectacio

L’endema ens dirigim cap a la granja Oleray, al costat de la Reserva de Masaai Mara. Per internet vam trobar uns espanyols que havien anat a aquesta granja de colons i hi havien estat molt be. Ells ja comentaven que el cami era dificil de trobar pero nosaltres hi vam posar de la nostra part. Per una banda no hi havia manera de recordar el nom correcte (Eloisa, Eloray, Olai, Eloisa River i altres combinacions que degut a la nostra curta memoria no recordem). Per l’altra banda a ningu se li va acudir de dir-nos que en la mateixa zona pero en una altra vall hi ha una granja amb el mateix nom que per suposat vam visitar (molt maca per cert…). Aixo va fer que una etapa de 50km es convertis en 80.  Deu minuts abans de la posta de sol vam preguntar per enessima vegada on “collons” era la granja. Per sort ens la van situar, estava a 3km baixant, la veiem pero l’home ens va fer una advertencia: “Arribeu al tancat de la granja abans de que es pongui el sol perque llavorns surten els elefants” (que no son vampirs, pero quasi). Els 3km van ser molt macos, per primera vegada pedalavem entre jirafes, zebres i entre els arbres vam veure algun animalet marro que no ens va fer gaire gracia (el dia seguent vam saber que no eren lleonets, eren gaseles. La granja era immensa, vam trigar 10 minuts pedalant en arribar al palauet caribeny dels propietaris. Us deixem un foto perque us en feu una idea.  Ens van tractar com a reines i son una gent molt planera.

La petita mansio al costat del riu Mara

El dia seguent van llogar un cotxe amb conductor, el Moisses, per entrar a la Reserva Nacional del Masaai Mara. Qui ens hauria dit que fariem un safari a l’estil guiri total tot treient mig cos per un jeep descapotable. Realent al molt la pena fer/ho un cop a la vida. Es com un prat de pastura immens amb milions de nyus, zebres, bufals, lleons, cocodrils, hipopotams, jirafes, elefants, hienes, gaseles, Timons, Pumbas i turistes (els que menys).

Dos lindos gatitos

Una guiri i un elefant...

Tornant a la granja a dormir va diluviar i els camins es van enfangar. La imatge del dia seguent era desoladora: tornar per la mateixa pista que ja haviem patit amb codols i ara fang. El granger (guapot) ens va oferir la seva pick-up per tornar a la carretera general i rapidament vam dir que si. Alli vam agafar un matatu (furgoneta-bus) on vam carregar les bicis com vam poder.

Qui diu que cal una vaca per pujar 4 bicis a un cotxe? Que apostem a que tothom que esta mirant entra dins el matatu?

Despres de 5 hores de viatge i un canvi de matatu vam arribar ahir a Homa Bay a la riba del Llac Victoria. Un poble on s’escolta tot el dia reagee, hi han pubs per fer cervesetes i es lloguen homes…

Traduccio: Cantonada de l'aturat. Homes per llogar (sus labores)

I per acabar:

Ranquing de punxades

Aina: 3

Anna: 3

Berta: 1

Elsa: encara s’ho esta pensant, no te clar si una o cap

Una abrassssssada!

Elsa, Aina, Berta i Anna

Les primeres suades…

Finalment dijous vam sortir de Nairobi. Una mica dur, entre camions que cremen malament i massa asfalt. Sense voler vam triar la ruta de les muntanyes (coses que passen quan no tens corbes de nivell al mapa). Gracies  totes les paradetes de platans, advocats, pastanagues, pinyes i tomaquets vam poder fer els primers 800 metres de desnivell de la ruta.

A 500m del hostel

Vam arribar al poble de Kikuyu. Ja eren les 17h, aixi que vam buscar alguna casa que ens deixes plantar la tenda al seu costat. Aquell dia va ser impressionant, unes 20 persones ens van estar oberservant en cada moment: plantant la tenda, descarregant la bici, fent el sopar, sopant, anant a dormir… tot era un motiu de sorpresa per a ells. Flipaven que poguessim dormir al terra, que mengessim nomes arros i que ho puguessim dur tot sobre les bicis.  Quan ja estavem dient d’anar a dormir es van engrescar i vam comensar a ballar tots plegats intercalant cansons seves i nostres. Vam veure que hem dampliar repertori, pero van triumfar molt: el Joan petit quan balla, La Conga! i La Masovera. Va ser un moment molt magic i emocionant.

El circ de la tenda!

Lendema vam seguir pedalant en direccio Mai Mahiu. Vam agafar tot de pistes de terra vermella i va ser un dia bastant espectacular, amb un paisatge molt diferent al que haviem vist fins llavors. Al mapa hi surten alguns pobles, pero en realitat la pista esta plena de casetes per tot arreu, amb un tipus de vegetacio que feia recordar la selva. Finalment vam decidir dormir als afores duna casa, com el dia anterior, amb unes vistes espectaculars. Un altre cop vam ser la distraccio dels nens de la zona.

L'Elsa i l'Aina

Despres vam anar cap a Naivasha, un llac amb hipopotams, monos i ocells molt grans, vam dormir en un camping al costat del llac pero a part dels crits dels hipopotams vam poder dormir b’e. A part daixo, com que era el cumple de lelsa (i no pas perque EL FOGONET JA NO FUNCIONES!) vam sopar entaulades com unes senyores turistes.

El llac Naivasha vist des del camping

Tot lendema vam estar al parc Nacional de Hells Gate entre jirafes, zebres, timons i pumbes i una central geotermica molt maca. A part, vam fer una ruta a peu per les gorges i vam veure fonts daigua calenta i fumaroles. Aquest dia vam dormir a la casa dels vigilants de la porta del parc, els rangers kenyatas, uns homes vestit de militars que portaven ues metralletes molt grans.  Ells deien que era per protegirnos pero a nosaltres no ens feia massa gracia…vam estar parlant molta estona amb el professor de lescola de la zona on estudien tots els nens massai de per alla.

A les Gorges amb moltes geologues

El seguent dia vam comensar amb baixada per una pista molt maca, que transcorria pel centre del rift valley  entpetits volcans i camps molt mes deshabitats. Vam acabar visitant una escola amb les classes plenes de nens i sense profes, que estaven de vaga. els nens estaven estudiant sols i sense que ningu els obligues!!!! despres daixo vam agafar la carretera principal que ha pujat molt fins avui, i fins aquesta tarda ja no la deixarem. es una mica pesat pero el paisatge es molt bonic i com que tenim moltes ganes danar a Masai Mara ens ho prenem amb filosofia.

Al campsite resort d'aquesta nit

Ah! Com que totes les fotos son de l’Anna i no apareix en gairebe cap, posarem un primer pla de la fotografa perque familiars i amics sapiguen que no l’han segrestat.

Voila!

fins la propera!

Berta, Anna, Elsa i Aina

pd. lelsa us agraeix molt a tots que lhagueu felicitat ara que es mes v/bella. Nosaltres ho vam celebrar amb un barret en forma de pastis, ja penjarem el video…

Marxem!!!!!!!

Moltes gracies per les vostres concentracions! El senyor de Brusseles es devia llevar amb energia i ganes de fer les coses be gracies a totes les espelmes i bons pensaments enviats per vosaltres.

Ja tenim totes les bicicletes!!!!

 

I com podeu veure ben carregades. Mames: portem 8 litres d’aigua per persona i al super encara en quedaven

 

Us deixem una foto de l’excursio d’ahir al llac Magadi on vam veure les primeres zebres, gaseles, monos i per suposat els Masai.

 

 

Marxem cap al nord i estarem forsa dies sense escriure (pero tindrem aigua mames i papa de la Berta).

Una abrasada amb esse que es mes ssssentida,

Berta, Aina, Elsa i Anna